 |
| Enllaç de la fotografia |
1) Has llegit alguna cosa de Manuel de Pedrolo?
Als anys setanta, amb menys de 20, vaig devorar tot el Pedrolo que em va caure a les mans. Tot. Potser no tot em va interessar, però era l'època de descobrir el món per un forat, i la literatura de Pedrolo feia que aquest forat s'eixamplés, per a un nano de barriada.
Joc brut, Tocats pel foc, Cendra per Martina, Totes les bèsties de càrrega, Acte de violència, Es vessa una sang fàcil, Mossegar-se la cua, Trajecte final, Milions d'ampolles buides, Tocs de bec a Passadena...
Però El Mecanoscrit sempre el vaig trobar un conte somiatruites i amb poca grapa, massa a la catalana, per ser Pedrolo.
Aviat vaig adonar-me que el que més m'interessava de Pedrolo eren les novel·les de gènere negre i les que tenien un fort missatge social i polític
Aviat vaig adonar-me que el que més m'interessava de Pedrolo eren les novel·les de gènere negre i les que tenien un fort missatge social i polític
2) T'interessa la figura intel·lectual de Pedrolo? Què t’atreu o et desagrada més de la seva personalitat d’escriptor compromès/polemista?
La seva radical actitud política i nacional, la seva professionalitat i la descoberta de la literatura nord americana que va promoure el van convertir, per mi, en el model d'escriptor professional català, sense complexes, modern i popular al que jo aspirava.
La figura noucentista, encarcarada, elitista i antiquada de la Rodoreda era el passat, Pedrolo el futur.
El seu compromís polític mai no va ser acceptat pels intel·lectuals de l'època, submisos tots al possibilisme d'una transició que van aplaudir amb fervor i que ara blasmen. Però crec que molts joves si que vam ser al seu costat. Ara, l'ortodòxia intransigent del moment el va acabar arraconant. I ho van fer alguns individus dels que ara el lloen i defensen. La típica barra de l'intel·lectual arribista. N'hi ha tants a Catalunya.
3) Hi ha algun contacte (joc Intertextual, homenatge, actitud…) entre el que has escrit i l’obra de Pedrolo?
No és un homenatge, però l'actitud políticament radical i nacionalment crítica de molts dels meus textos, i de la meva manera de pensar, s'ha forjat, entre molts d'altres, amb l'actitud i la literatura de Pedrolo.
4) Penses que la narrativa catalana actual seria igual/diferent sense Pedrolo?
A hores d'ara dubto que a la literatura en català li quedi massa anys de vida. El que es fa ara, i que gaudeix d'una major acollida entre el públic és: entreteniment banal de novel·letes sense ambició, i pamflets políticament mainstream disfressats d'assaig. Així funciona avui en dia aquest negoci.
La resta interessa a pocs. I d'aquests pocs, molts llegeixen en castellà, tot i que pengen estelades al balcó de casa o presumeixen de bons patriotes.
5) Què penses de les celebracions i centenaris?
No m'agraden, fan tuf de resclosit i cartilla de racionament. Ara be, en una cultura a la deriva com la catalana són necessaris; com a mínim per intentar evitar durant un temps que els grans noms que han forjat la nostra civilització desapareguin engolits per qualsevol futbolista o youtuber indolent.
I per cert, trobo absurd que les celebracions de centenaris d'escriptors no incloguin una partida ben dotada per a l'edició de les seves obres completes, cosa que hauria de promoure l'administració. Què en quedarà d'ells quan passi el centenari? Potser no serà el cas de Pedrolo (espero), però, i dels altres?
NOTA: L'autor va respondre aquesta entrevista el febrer de 2018 per col·laborar en un article que estava escrivint amb motiu de "L'any Pedrolo."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada