Àlex Martín Escribà parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia

Àlex Martín Escribà
(Barcelona 1974), és professor a la Universitat de Salamanca i especialista en Gènere Negre

Has llegit alguna cosa de Manuel de Pedrolo?
Sí. Sobretot els seus textos policíacs i d’altres que flirtegen amb el gènere. Evidentment, la meva lectura de Pedrolo té a veure amb la tesi doctoral.
Vaig analitzar en profunditat Es vessa una sang fácil (1954), L’inspector fa tard (1960), Joc brut (1965) i Mossegar-se la cua (1968). Després he analitzat altres textos com Algú que no hi havia de ser (1974), Milions d’ampolles buides (1976)o Joc tapat (1985), molt interessants pel que fa al seu component polític.

Del que n’has llegit, què t’interessa més i per què?

De Pedrolo m’interessen els textos que situen els personatges als límits de l’abisme, de l’ofec davant de les circumstàncies socials i polítiques.
Dins del gènere negre a Pedrolo li interessa el subgènere de la “crook-story”, aquell que posa en entredits els fonaments socials a través de un personatge que per culpa de les circumstàncies opressores comet un crim o un robatori. L’obra de Pedrolo és esgarrifosa en aquest sentit.

T’interessa la figura intel·lectual de Pedrolo? Què t’atreu o et desagrada més de la seva personalitat d’escriptor compromès/polemista?

M’atrau el Pedrolo més reivindicatiu, més transgresor, més incòmode i m’agrada que fos un dels autors més envejats del segle XX per part de companys com per part de la crítica universitària.

Hi ha algun contacte (joc intertextual, homenatge, actitud…) entre el que has escrit i l’obra de Pedrolo?

En el meu cas es podria parlar més d’un homenatge que no pas de jocs intertextuals. Juntament amb en Jordi Canal vam escriure el llibre sobre La Cua de Palla. Parlar d’aquesta col·lecció no va suposar només un anàlisi de l’escriptor sinó de la millor i més important col·lecció que h tingut el nostre país.

Penses que la narrativa catalana actual seria igual/diferent sense Pedrolo?

Doncs segur que seria diferent i segur que ens quedaría un buit encara més gran. Pedrolo va obrir molts camins dins la narrativa popular. El que ens hagués cagut són molts més Pedrolos. Haurem d’esperar fins la década dels setanta per trobar-los amb aquell meravellós col·lectiu anomenat Ofèlia Dracs.

Què penses de les celebracions i centenaris?

En general, no m’interessen gare. En el cas de Pedrolo espero que serveixi per dónar a conèixer l’autor. Ara sembla que a tothom li interessa. Veurem amb el pas del temps. Quan jo l’estudiava gairebé ningú el citava.

NOTA: L'autor va respondre aquesta entrevista el febrer de 2018 per col·laborar en un article que estava escrivint amb motiu de "L'any Pedrolo.