 |
| Enllaç de la fotografia |
Recordes quina va ser la primera obra que vas llegir de Manuel de Pedrolo?
Ostres, ni idea de quina va ser la primera, estem parlant de fa més de 40 anys. Imagino que devia ser d'«El Balancí» o d'«El Cangur», però ves a saber.
N’has llegit més? Quines t’interessen e specialment i per què?
De novel·la i teatre crec que tot, de poesia alguns i de contes la majoria. Justament ara mateix m'has enganxat fent el disseny de les meves factures per a enguany (ja sé que és tard, però com cada mes són diferents dins d'un tema anual té la seva feina) les dedico als primers 100 anys de Manuel de Pedrolo he hagut de triar 12 llibres (un per mes) i la feina que he tingut. Al final he triat (però podrien ser altres) Balanç fins la matinada, M'enterro en els fonaments, Acte de violència, Totes les bèsties de càrrega, Milions d'ampolles buides, Un camí amb Eva (com a primera de Temps Obert), Anònim I. Espai de fecunditat irregular/s (la banda experimental), importantíssima, Trajecte final (una delícia de contes de ciència-ficció), el Mecanoscrit del segon origen pel que representa i perquè està molt bé; i, de la banda juganera Lectura a banda i banda de paret i la deliciosa Detalls d'una acció rutinària.
T’interessa la figura intel·lectual de Pedrolo? Què t’atreu o et desagrada més de la seva personalitat d’escriptor compromès/polemista?
No cal dir que el seu compromís (i tossuderia) són un model. Trobo, però, que en alguns casos la seva faceta independentista ha estat utilitzada amb el risc de tapar-li la faceta d'escriptor que és incommensurable. Potser ell mateix hi va contribuir quan en els seus darrers anys va incidir més clarament en aquesta faceta, imagino que, seguint la seva vocació de servei pensava que la Generació del 70 havia agafat ja el relleu pel que fa a «normalitzar» la literatura i trobava que feia més servei en l'ideari independentista (que estava clarament present en la seva obra).
Has agafat algun motiu de l’obra de Pedrolo en la teva obra personal? I si ho has fet, per què?
Pedrolo és el meu pare literari (també s'ha de dir que no sempre els fills estan a l'alçada dels progenitors, però això ja és un altre tema), és la fascinació, la sorpresa (El Mecanoscrit i Text/Càncer són del mateix any!) i un gran exemple de persona compromesa (i fins i tot de bonhomia, tret compartit pel seu gran amic Joaquim Carbó).
Penses que la narrativa catalana actual seria diferent sense Pedrolo?
Entre la gent més jove no t'ho sabria dir, però és obvi que la Generació del 70 i la meva (soc del 59), sí que els va influir (i d'altres, és clar). I no només per les obres de creació sinó també per les traduccions. la seva era una generació amb ganes de posar al dia la cultura catalana i demostrar que en català es podia fer de tot (Espinàs, Capmany, Carbó...), imagino que alguna cosa haurà quallat.
Què penses de les celebracions i centenaris?
Són una oportunitat magnífica per posar als mitjans i al carrer obres o autors que, amb més o menys maldat, havien quedat en l'oblit pràctic (vaja, que a les llibreries no calia que els busquessis). Evidentment cada any hi ha dotzenes de dates rodones d'obres i autors i és injust per als pobres que no els toca, però vaja ben trobats els que se celebren.
NOTA: L'autor va respondre aquesta entrevista el febrer de 2018 per col·laborar en un article que estava escrivint amb motiu de "L'any Pedrolo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada