dimarts, 6 de març de 2018

Raül Maigí parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia
Raül Maigí Cabestany és periodista i gestor cultural; li agrada la novel·la fantàstica.

Recordes quina va ser la primera obra que vas llegir de Manuel de Pedrolo?
El manuscrit del segon origen.

N’has llegit més?
Sí, però no gaires. Introducció a l’ombra va ser l’última.

Quines t’interessen especialment i per què?
Les de ciència-ficció, per gust personal i perquè tinc un blog especialitzat en literatura fantàstica en català. Reconec que no sóc un bon coneixedor de la seva obra, tenint en compte que és un autor molt prolífic.

T’interessa la figura intel·lectual de Pedrolo?
Sí, molt.

Què t’atreu o et desagrada més de la seva personalitat d’escriptor compromès/polemista?
M’atrau el seu compromís amb la seva feina com a escriptor, i alhora amb el lector; la seva recerca de la qualitat i la voluntat que tenia de contribuir a forjar una literatura catalana de qualitat en temps complicats. També aprecio la seva militància per la llengua i pel país.

Has agafat algun motiu de l’obra de Pedrolo en la teva obra personal? I si ho has fet, per què?
No. Sóc un escriptor aficionat. Res publicat de narrativa.

Penses que la narrativa catalana actual seria diferent sense Pedrolo?
Aquesta pregunta sempre es respon amb un sí. Seria diferent sense Pedrolo, però també sense Rodoreda, Espriu o Calders, etc... Ell va ser un dels grans i, per tant, ocupa un espai que podríem considerar “canònic” dins la literatura catalana. En el cas concret de la ciència-ficció, tot i que Pedrolo escrivís de tot, se’l considera un dels màxims exponents, gràcies sobretot al Mecanoscrit, tot i que sabem que a l’autor no li va agradar l’èxit massiu d’aquesta novel·la.

Què penses de les celebracions i centenaris?

Sovint se n’abusa o s’aprofiten per interessos polítics, i això és nefast. L’altre dia un alcalde em reconeixia que celebrava l’any 120 d’un artista perquè sí, perquè no sabia si hi seria al 125, que és un número més “rodó”. En tot cas, en el cas que ens ocupa és absolutament merescut! Més enllà que es pugui fer una mica de soroll mediàtic i que se senti a parlar d’un autor determinat, l’ideal és que l’Any tal serveixi realment per a estudiar més i millor l’artista, per incentivar-ne reedicions, noves publicacions, traduccions, etc. i sobretot perquè arribi a les escoles i al lector més jove.

NOTA: L'autor va respondre aquesta entrevista el febrer de 2018 per col·laborar en un article que estava escrivint amb motiu de "L'any Pedrolo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada