Salvador Macip parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia

Salvador Macip (Blanes 1970), és científic i escriptor (novel·la Negra, Ciencia Ficció i Juvenil).

La primera novel·la de Pedrolo que vaig llegir va ser segurament un recull de contes fantàstics que van treure en una editorial juvenil allà pels 80: 7 relats d’intriga i ficció. Des de llavors en vaig llegir un munt. Trajecte final, tota la sèrie Temps Obert, Joc brut, el Mecanoscrit, és clar, i un grapat més.

M'agrada com escriptor i m'agrada com a personatge. No li feia por córrer riscs i provava coses noves, a la vegada que renovava la literatura de gènere. I el seu compromís per la cultura i el país és elogiable. Es va mantenir fidel als seus ideals malgrat que en alguns moments no fossin ben vistos.

Mercè Masnou parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia

Mercè Masnou (Vic 1960), és autora de novel·la juvenil.

Recordes quina va ser la primera obra que vas llegir de Manuel de Pedrolo? Quan va ser?

El Mecanoscrit del segon origen. Va ser l'any que va sortir, el 1974. Jo encara no tenia els 14 anys i em vaig sentir molt identificada amb l'Alba. La meva tirada cap a la Ciència Ficció i la fantasia va agafar nou impuls a partir d'aquí.

N’has llegit més? Quines t’interessen especialment i per què?

Recordo especialment Joc brut, Mossegar-se la cua, Totes les bèsties de càrrega, Cops de bec a Pasadena, Doble o res i els contes de Trajecte final. M'han agradat sempre molt les novel·les policíaques i teníem a casa tota la col·lecció de La cua de Palla que crec que ell va dirigir. I també els relats o novel·les de Ciència Ficció, que en Pedrolo va conrear de tant en tant.

Carles Molins parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia

Carles Molins (Barcelona 1959)

Recordes quina va ser la primera obra que vas llegir de Manuel de Pedrolo?

Ostres, ni idea de quina va ser la primera, estem parlant de fa més de 40 anys. Imagino que devia ser d'«El Balancí» o d'«El Cangur», però ves a saber.

N’has llegit més? Quines t’interessen e specialment i per què?

De novel·la i teatre crec que tot, de poesia alguns i de contes la majoria. Justament ara mateix m'has enganxat fent el disseny de les meves factures per a enguany (ja sé que és tard, però com cada mes són diferents dins d'un tema anual té la seva feina) les dedico als primers 100 anys de Manuel de Pedrolo he hagut de triar 12 llibres (un per mes) i la feina que he tingut. Al final he triat (però podrien ser altres) Balanç fins la matinada, M'enterro en els fonaments, Acte de violència, Totes les bèsties de càrrega, Milions d'ampolles buides, Un camí amb Eva (com a primera de Temps Obert), Anònim I. Espai de fecunditat irregular/s (la banda experimental), importantíssima, Trajecte final (una delícia de contes de ciència-ficció), el Mecanoscrit del segon origen pel que representa i perquè està molt bé; i, de la banda juganera Lectura a banda i banda de paret i la deliciosa Detalls d'una acció rutinària.

Antoni Munné-Jordà parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia

Antoni Munné Jordà (Barcelona 1948), és escriptor, especialista en Ciència Ficció i estudiós de l'obra de Manuel de Pedrolo

Recordes quina va ser la primera obra que vas llegir de Manuel de Pedrolo? Quan va ser?

Tècnica de cambra. Veig que és publicada el 1964: devia ser aquell any o el següent, doncs.

N’has llegit més? Quines t’interessen especialment i per què?

En la mateixa asseguda ja vaig començar La mà contra l'horitzó (van arribar juntes a casa). La línia que va de La mà contra l'horitzó, Totes les bèsties de càrrega, Hem posat les mans a la crònica i els Anònims, juntament amb el teatre fins a L'ús de la matèria, i la trilogia de l'altre barri (Mister Chase, Introducció a l'ombra i Entrada en blanc), o sigui les menys de crònica realista, les més desarrelades de la realitat. Em semblen les més perennes i universals, com altres com Procés de contradicció suficient.

Ricard Ruiz Garzón parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia

Ricard Ruiz Garzón (Barcelona 1973) és professor i escriptor (Ciència Ficció).

Recordes quina va ser la primera obra que vas llegir de Manuel de Pedrolo?

En això sóc poc original: com tota la meva generació, el 'Mecanoscrit' a l'institut, ara deu fer uns trenta anys. Després, pel meu compte, ja va caure d'adolescent i per gust 'Trajecte final'.

N’has llegit més? Quines t’interessen e specialment i per què?

Sí, gairebé tot el que s'ha publicat de ciència-ficció i bona part de la seva obra de gènere negre i fins i tot l'eròtica. La poesia o la novel·la mainstream en canvi, les he tocades poc.

T’interessa la figura intel·lectual de Pedrolo? Què t’atreu o et desagrada més de la seva personalitat d’escriptor compromès/polemista?

M'interessa la seva biografia perquè reflecteix molt bé un esperit lliure en una època que no ho facilitava gens, ans al contrari.