Manuel de Pedrolo i els valors republicans

Manuel de Pedrolo (L'Aranyó 1918-Barcelona 1990)

Manuel de Pedrolo encarna els valors republicans en la seva obra literària, però també periodística, en la seva posició com a intel·lectual compromès (amb les classes oprimides i amb la llibertat dels Països Catalans), i en la seva vida.

La llibertat.

Pedrolo va encarar l'escriptura com un home lliure en un marc de prohibicions i censura (durant el  franquisme) i en el postfranquisme, i va reivindicar la llibertat de les persones i dels pobles. Això li va costar nombrosíssims problemes amb la censura, ja que alguns dels seus llibres van trigar anys a poder ser publicats.

Pep Albanell parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia

Pep Albanell (Barcelona 1945) és escriptor.

Acabava d’arribar a Barcelona. Era l’estiu, estava pelat com una rata i em van acollir en un pis d’estudiants buit per les vacances. Estava tutelat per en Fèlix Martí, un home, pel que sembla, dels quadres que preparava per al futur en Jordi Pujol.

El pis funcionava sota l’ègida de mossèn Pedrals, un capellà progressista que tenia, al menjador del pis en qüestió, una nodrida biblioteca de la que recordo moltes obres d’en Freud i tota l’obra publicada fins el moment de Manuel de Pedrolo.

Vaig començar pel Freud, però quan vaig haver tastat el Pedrolo no vaig llegir –devorar!—re més, aquell estiu. No recordo quina va ser la primera novel.la. Possiblement Helena de segona mà, M’enterro en els fonaments o alguna d’aquestes.

Em van fascinar.

Hi va haver el dia que havia llegit tot el que Pedrolo havia publicat.

Maria Lluïsa Amorós parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia

Maria Lluïsa Amorós (Reus 1954) és escriptora

He llegit obres de Manuel de Pedrolo, sobretot durant els anys 70-80. Novel·les com Cendra per Martina, Joc brut, Tocats pel foc, Des d'uns ulls de dona, Elena de segona mà, Mecanoscrit del segon orígen, M'enterro en els fonaments, Mossegar-.se la cua... No sé exactament quantes, segurament alguna més.

També vaig veure l'obra de teatre Homes i no. No recordo quan.

Hauria de rellegir-les, les que tinc més presents són les d'intriga i Mecanoscrit del segon orígen, pel que va representar en el seu moment. Els joves de 1r de BUP, a l'institut, durant anys, van llegir la novel·la i els agradava moltíssim.

La sorpresa la vaig tenir quan, al cap de bastants anys, la van llegir a ESO les generacions posteriors de la mateixa edat, i van trobar-la avorrida. No els va agradar.

JR Armadàs parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia

JR Armadàs (Sant Cugat del Vallès 1984) és periodista, editor, cinèfil i escriptor

N’he llegit Mecanoscrit del 2n orígen. M'interessa perquè sóc molt fan de de la ciència ficció. 

Coneixia poc de la figura i amb el que vaig veient durant l'any Pedrolo estic descobrint que hi ha molt més enllà del Mecanoscrit i la novel·la negra.

Un personatge que mereix una revisió...

Com a comissari dels Vespres Negres de Sant Feliu de Llobregat hem programat una xerrada i un passi de la pel·lícula 'Segon Origen'. Com a responsable del cicle de cinema fantàstic de Sant Cugat també hem programat Segon Origen.

Damià Bardera parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia

Damià Bardera (Viladamat 1982) és escriptor (poesia, relat, assaig).

De Pedrolo, he llegit Crèdits humans, El mecanoscrit del segon origen, Totes les bèsties de càrrega i Joc brut (i també relats inclosos en antologies o llibres de l’estil). He llegit els seus llibres al llarg dels últims 15 anys.

M’interessa especialment Crèdits humans perquè trobo que és un dels seus millors llibres, en què aconsegueix desbordar els motlles de la literatura de gènere (tant policíaca com de ciència ficció) i engrandir-la amb un pòsit existencialista de gran volada. També m’interessa Totes les bèsties de càrrega, tot i que m’agraden més els relats que les novel·les.

No m’interessa el Pedrolo “compromès”.

Mònica Batet parla de Manuel de Pedrolo

Mònica Batet (el Pont d'Armentera 1974) és escriptora i lingüista

Vaig llegir El mecanoscrit del segon origen quan tenia quinze anys. Feia primer de BUP. El vaig llegir perquè vaig voler: no perquè fos lectura obligatòria.

Només n'he llegit aquest text i com que en aquells moments no em va entusiasmar, no n'he llegit res més.

No hi ha cap joc intertextual perquè jo només n'he llegit un text.

Ell crea la col·lecció de "La Cua de palla" i treballa el gènere de la ciència-ficció. Obre finestres que ningú havia obert.
Encara que El mecanoscrit no m'agradés reconec l'originalitat de la idea.

Mar Bosch parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia

Mar Bosch (Girona 1981), és escriptora

Jo, el Perdrolo el vaig conèixer com tothom de la meva generació,  a través de la lectura obligatòria a BUP del Mecanoscrit del segon Origen. La recordo perfectament perquè potser va ser la primera cosa obligatòria que em va ENAMORAR. No puc dir el mateix, en aquella edat, de Solitud o La Plaça del Diamant o L’Auca del senyor Esteve o Terra Baixa... Allò del món que s’acaba i dos nanos que sobreviuen, per a un adolescent, està més que bé. Així em vaig quedar amb el seu nom i vaig llegir també Trajecte final. Espais tancats, despatxos i oficines, cases o pisos...aquí, en aquest món petit, hi podia passar absolutament de tot.

Jaume Cabré parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la foto

Jaume Cabré (Barcelona 1947) és escriptor.

Quan era jove, va arribar un moment que em pensava que l'havia llegit tot. L'Àlex Broch em va treure la bena dels ulls i em va ensenyar els títols que ni havia ensumat.

Què m'interessa més? Tinc molt bon record dels seus primers llibres (pel que fa a data d'edició, no pas d'escriptura): Domicili provisional, Diàlegs d'un fugitiu... Després van venir Balanç fins la matinada i Cendra per Martina (una de les meves preferides). I els monuments de Temps obert (tot), de Viure a la intempèrie, les novel·les de lladres i serenos..., Si són roses floriran...

Això és una petita mostra. I després he estat anys sense llegir-lo però tenint-lo present. A Pedrolo no l'he llegit de manera sistemàtica, com solen fer els estudiosos. L'he llegit de manera no programada. Vaig tenir una etapa molt pedroliana i després he mantingut l'admiració pel novel·lista i per la persona.

Joaquim Carbó parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia

Joaquim Carbó (Caldes de Malavella 1932) és escriptor.

Recordes quina va ser la primera obra que vas llegir de Manuel de Pedrolo? Quan va ser? 

I tant! Va ser El premi literari i més coses, un volum de la primera època de la Selecta, que vaig llegir el 1953 o 1954, quan acabava de publicar-se. Curiosament, no el sé trobar en alguna de les bibliografies. 

N’has llegit més? Quines t’interessen especialment i per què? 

Jo diria que les he llegit gairebé totes. Estava subscrit a Raixa i a la Nova Col·lecció Lletres, que és on van sort tot seguit Es vessa una sang fàcil i Mr. Chase, podeu sortir, respectivament. La meva relació amb Pedrolo comença a finals dels anys cinquanta. Llavors, lector impenitent, vaig anar un Dia del Llibre a les golfes de la llibreria Catalònia, llavors Casa del Libro i ara no sé què... Si hi havia cua davant les taules de Tomás Salvador o José María Gironella, no hi havia ningú davant uns joves Capmany, Espinàs i Pedrolo, que s'entretenien parlant entre ells.

Joan Cavallé parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia

Joan Cavallé (Alcover 1958) és escriptor (Teatre, traducció i Novel·la)

Vaig començar a llegir Pedrolo a mitjan anys 70. El vaig seguir llegint mentre era viu i anava traient novetats. Després, el ritme ha decaigut. N'he llegit tot el teatre, contes (els volums que apleguen els seus contes complets) i moltes novel·les. 

El teatre m'interessa molt. Perquè l'aposta de Pedrolo en el seu moment resulta sorprenent. En ple franquisme troba en l'anomenat teatre de l'absurd una manera de dir coses que d'altra manera no podien dir-se. Si el teatre és d'una coherència i homogeneïtat molt altes, la seva narrativa és diversa. I això també me n'agrada. La seva opció de cobrir espais que ningú no ocupava (per tant, amb voluntat de servei) i també l'opció de convertir la literatura en ofici resulten atractives. 

Jordi Cervera parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia

Jordi Cervera (Reus 1959) és periodista i escriptor (poesia i novel·la)

1 - la primera va ser Ésser en el món, un llibre de poemes de 1949. El vaig veure a la Biblioteca del Centre de Lectura, em va fer gràcia que s’hagués publicat a Torrell de Reus i el vaig llegir. Suposo que deuria ser cap el 1975/76

2 - Sí, n’he anat llegint algunes que comprava en llibreries de vell i algunes de les que s’han anat reeditant. Que recordi (n’hi ha més) Mecanoscrit del segon origen, és clar, Acte de violència, premi Bertrana 1976 (el vaig llegir més tard), Mossegar-se la cua, Doble o res, Els quaderns d’en Marc, etc.. i em va interessar molt, molt el Diari 1987.

Josep-Francesc Delgado parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia

Josep-Francesc Delgado (Barcelona 1960) és professor, editor i escriptor (novel·la juvenil).

Has llegit alguna cosa de Manuel de Pedrolo? En el cas que l’hagis llegit, recordes què n’has llegit i quan?

Vaig llegir-ne aquestes obres de teatre a finals dels anys setanta i principis dels vuitanta quan també estava llegint el teatre de l'absurd francès de Jean Paul Sartre. Llavors jo era un adolescent: Cruma, Homes i No, Situació bis, Darrera versió, per ara, D'ara a demà: comèdia en un acte. Ja a finals dels vuitanta vaig entrar en algunes de les seves novel·les i les seves narracions: Joc brut, M'enterro en els fonaments, Mecanoscrit del segon origen. De narrativa breu, Trajecte final. 

Del que n’has llegit, què t’interessa més i per què?

Sens dubte, les seves narracions de ciència ficció i els articles que escrivia a l'Avui els darrers anys. Joc brut em va sorprendre per la perfecció en la construcció de la trama. El conte de ciència ficció que m'agrada més d'ell és El regresiu, el trobo particularment intens a nivell emocional i és interessant perquè el to narratiu, en canvi, està marcat per l'objectivisme.

Miquel Àngel Estradé parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia

Miquel Àngel Estradé (les Borges Blanques 1957) és polític, jurista i escriptor (novel·la Negra)

Sí que he llegit Pedrolo, tot i que des de fa anys que no en llegeixo res. He llegit quatre novel·les incloent-hi el Mecanoscrit i molts dels darrers articles que va fer a l’Avui.

Crec que va publicar massa i va escriure compulsivament.

M'interessa com a figura intel·lectual potser més que com escriptor.

Crec que cal revisar-lo tenint present el context tan difícil però alhora jutjant-lo sense por com escriptor al marge del seu insubornable patriotisme.

Jordi Font-Agustí parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia

Jordi Font-Agustí (Badalona 1955) és enginyer i escriptor (Ciència Ficció)

Recordes quina va ser la primera obra que vas llegir de Manuel de Pedrolo? 

Cendra per a Martina. Era a la blioteca del meu pare i jo, amb 12 o 13 anys, la llegia d'amagat perquè ell, quan me la va veure a les mans em va dir que no era literatura per a un noi de la meva edat.

Una de les joies de la meva bibliteca és un exemplar de Balanç fins a la matinada dedicat per en Pedrolo al meu pare.

N’has llegit més? 

En compto 23 a la meva biblioteca domèstica, però em sembla que n'he perdut algun.

Raquel Gámez Serrano parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia

Raquel Gámez Serrano (Barcelona) és escriptora (Assaig i Novel·la Negra)

Has llegit alguna cosa de Manuel de Pedrolo?

SÍ

En el cas que l’hagis llegit, recordes què n’has llegit i quan?

A l’EGB El mecanoscrit del segon origen, S’han deixat les claus sota l’estora el vaig llegir d’adolescent i Es vessa una sang fàcil que l’he acabat la setmana passada (reedició 2018 de Pagès).

Del que n’has llegit, què t’interessa més i per què?

M’interessen tots tres llibres i tota l’obra que no he llegit d’ell. Com a lectora la valoro en el context que va ser escrita, com a escriptora em proporciona una perspectiva necessària.

Enric Herce parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia

Enric Herce (Barcelona 1972) és escriptor (novel·la Fantàstica).

Inevitablement el Mecanoscrit. I com gairebé tothom, a l’institut.

Doncs fins fa ben poc no n’havia llegit res més. El meu reencontre amb Pedrolo ha sigut el Procés de contradicció suficient recentment reeditat per Orciny Press. Em va descobrir un Pedrolo sorprenent, que en un ambient oníric aconsegueix barrejar referències pictòriques, metaliteratura i demonologia, amb escenes dignes de les pel·lícules “S” dels setanta i aconseguir que tot plegat funcioni.

Emili Gil parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia

Emili Gil (la Sènia 1966) és escriptor (Novel·la Fantàstica)

La primera obra de Pedrolo que vaig llegir va ser el Mecanoscrit del segon origen, que me la va passar la professora de Vuitè d'EGB, en veure'm devorar L'etern Adam, de Jules Verne.

A partir del Mecanoscrit, tot van ser recerques pedrolianes per trobar allò que m'interessava, és a dir: el fantàstic en llengua catalana. Per tant, les obres que sempre m'han interessat més d'en Pedrolo són les vinculades al gènere de terror i fantàstic, tipus Trajecte final. També alguna com Joc brut, que és gènere negre. Les que són de mena costumista (Domicili permanent, Domicili provisional), m'avorreixen més, perquè tracta d'aspectes humans més o menys quotidians, i com que particularment l'ésser humà no m'atreu gaire...

Alícia Gili parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia

Alícia Gili (Terrassa 1966) és medievalista (història d'Àfrica) i escriptora (novel·la Fantàstica i juvenil).

Recordes quina va ser la primera obra que vas llegir de Manuel de Pedrolo?

Vaig llegir, de petita, Joc brut, perquè al meu pare li encantava la novel·la policíaca i teníem tota la col·lecció de "La Cua de palla." Després, a l'escola, el Mecanoscrit és clar!

N’has llegit més? Quines t’interessen e especialment i per què?

Procés de contradicció insuficient, Trajecte final, Crucefeminació, Acte de violencia, potser més, ara no ho recordo. Procés de contradicció insuficient i Crucefeminació perquè des del fantàstic ens aboca a una cruel visió de la societat i la religiositat, Acte de violència perquè veig retratada a mi mateixa i tota la meva historia vital i perquè crec que encara és super vigent, la recomano com lectura a totes les Biblioteques. 

Susanna Hernández parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia

Susanna Hernández (Barcelona) és escriptora (Novel·la Negra)

He llegit Tocats pel foc, Si són roses, floriran, Joc brut, Domicili permanent i Mecanoscrit del segon origen i crec que he vist alguna obra de teatre, però no tinc clar quina era, i de relats, Trajecte final.

Totes les vaig llegir fa força temps. Mecanoscrit la vaig llegir al voltant dels 13 anys i la recordo com la primera novel·la adulta, que no tenia res a veure amb les lectures juvenils de Los cinco i companyia. Va ser una novel·la d'iniciació per mi, com per molta gent de la meva generació. La resta les vaig llegir una mica més gran. Joc brut em va impactar força. Tindria 19 o 20 anys. També els contes em van agradar molt.

Mireia Llinàs parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia

Mireia Llinàs (Barcelona 1985) és guionista de cinema i escriptora.

La veritat es que només he llegit El Mecanoscrit del segon origen, com totes les persones de la meva generació. El llibre em va encantar i em va marcar.

Conec poc la figura però em sembla molt bé que es reivindiqui, el poc que sé és que era un tiu reivindicatiu i això sempre és molt valent.

A més, no és tan conegut com Rodoreda o Segarra per exemple així que em sembla molt és recuperi.

Lluís Llort parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia (Ana Portnoy)

Lluís Llort (Barcelona 1966) és escriptor (novel·la Negra i periodista)

Has llegit alguna cosa de Manuel de Pedrolo? Sí.

En el cas que l’hagis llegit, recordes què n’has llegit i quan?

Mecanoscrit del segon origen i Joc brut. Que recordi... De poesia i teatre segur que res. Diria que una o dues més de negres... Però ara no recordo els títols. 

Les dues que he dit van ser lectures d'institut.

Del que n’has llegit, què t’interessa més i per què?

La facilitat de plantejament i l'erotisme latent.