Enllaç de la fotografia |
Acabava d’arribar a Barcelona. Era l’estiu, estava pelat com una rata i em van acollir en un pis d’estudiants buit per les vacances. Estava tutelat per en Fèlix Martí, un home, pel que sembla, dels quadres que preparava per al futur en Jordi Pujol.
El pis funcionava sota l’ègida de mossèn Pedrals, un capellà progressista que tenia, al menjador del pis en qüestió, una nodrida biblioteca de la que recordo moltes obres d’en Freud i tota l’obra publicada fins el moment de Manuel de Pedrolo.
Vaig començar pel Freud, però quan vaig haver tastat el Pedrolo no vaig llegir –devorar!—re més, aquell estiu. No recordo quina va ser la primera novel.la. Possiblement Helena de segona mà, M’enterro en els fonaments o alguna d’aquestes.
Em van fascinar.
Hi va haver el dia que havia llegit tot el que Pedrolo havia publicat.
Però me’n vaig desconnectar cap als últims anys. I no pas perquè considerés que la seva obra dequeia, sinó perquè els meus interessos literaris abastaven un ventall massa ampli pel temps que tenia, i dedicava més atenció a autors nous en detriment d’autors ja coneguts. L’obra que m’interessa més del Pedrolo és el cicle de “Temps obert” per la seva ambició estructural i conceptual. També m’han interessat molt les seves petites incursions en el gènere, especialment S.F. i novel.la negra. Precisament Mecanoscrit del segon origen és una novel.la que a més de ser de ciència ficció, és també una novel.la de nàufrags, subgènere que a mi m’ha interessat especialment.
T’interessa la figura intel·lectual de Pedrolo? Què t’atreu o et desagrada més de la seva personalitat d’escriptor compromès/polemista?
Em sembla molt interessant, tot i que de vegades em sembla excessivament utòpic. I sempre em va admirar la seva honradesa intel·lectual, la seva integritat i la seva valentia.
Has agafat algun motiu de l’obra de Pedrolo en la teva obra personal? I si ho has fet, per què?
Inspirat directament no. En algun moment, temps era temps, m’hauria fet il.lusió aportar la meva contribució novel.lística al seu magne projecte protagonitzat per en Daniel Bastida. Ho havia manifestat públicament, fins i tot. Però m’hi vaig acabar de posar mai. De totes maneres, estic segur que la seva obra ha influït decisivament en la meva i, sobre tot als meus inicis, em sentia molt afí a la seva concepció de novel.la i la seva manera de narrar.
Penses que la narrativa catalana actual seria diferent sense Pedrolo?
Sens dubte. Ell tot sol, pel volum de la seva obra i pels diferents registres literaris que va tocar, va crear un humus literari en el que van prosperar moltes colònies de bolets lletraferits de diferents espècies.
Què penses de les celebracions i centenaris?
No tinc un criteri definit. Potser tenen certa utilitat. Potser no. En tot cas, posen durant un moment, uns nom a la palestra. Encara que no sé si la gent en fa gaire cas.
NOTA: L'autor va respondre aquesta entrevista el febrer de 2018 per col·laborar en un article que estava escrivint amb motiu de "L'any Pedrolo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada