Enllaç de la fotografia |
1 - la primera va ser Ésser en el món, un llibre de poemes de 1949. El vaig veure a la Biblioteca del Centre de Lectura, em va fer gràcia que s’hagués publicat a Torrell de Reus i el vaig llegir. Suposo que deuria ser cap el 1975/76
2 - Sí, n’he anat llegint algunes que comprava en llibreries de vell i algunes de les que s’han anat reeditant. Que recordi (n’hi ha més) Mecanoscrit del segon origen, és clar, Acte de violència, premi Bertrana 1976 (el vaig llegir més tard), Mossegar-se la cua, Doble o res, Els quaderns d’en Marc, etc.. i em va interessar molt, molt el Diari 1987.
3 - Em fascina aquesta capacitat per produir una sorprenent quantitat d’obres de tots els gèneres mantenint un nivell de qualitat força alt, l’aposta per la literatura de gènere en un temps complicat i, és clar, aquesta posició valenta i força incorruptible en defensa de la nostra cultura, força allunyada dels paràmetres habituals que imperen avui en dia.
4 - No, almenys de manera conscient.
5 - Doncs tinc els meus dubtes, si bé és cert que es pot considerar el pare de moltes coses, gràcies a l’estrany sector editorial i cultural que tenim, més enllà del Mecanoscrit tampoc no es pot dir que fins ara sigui una figura de gran abast i amb aquesta capacitat pública i mediàtica d’exercir influències a gran nivell.
6 - En general les detesto una mica, entenc que és una manera de reivindicar autors i de situar-los al mapa, però també és com una febrada, es publiquen milions de coses que no tens temps d’assimilar i després arriba de nou l’oblit. És utòpic, però m’agradaria mé sun país que respectés els seus clàssics i els anés mantenint tots vius a dosis assimilables i racionals.
NOTA: L'autor va respondre aquesta entrevista el febrer de 2018 per col·laborar en un article que estava escrivint amb motiu de "L'any Pedrolo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada