 |
| Enllaç de la fotografia |
He llegit Tocats pel foc, Si són roses, floriran, Joc brut, Domicili permanent i Mecanoscrit del segon origen i crec que he vist alguna obra de teatre, però no tinc clar quina era, i de relats, Trajecte final.
Totes les vaig llegir fa força temps. Mecanoscrit la vaig llegir al voltant dels 13 anys i la recordo com la primera novel·la adulta, que no tenia res a veure amb les lectures juvenils de Los cinco i companyia. Va ser una novel·la d'iniciació per mi, com per molta gent de la meva generació. La resta les vaig llegir una mica més gran. Joc brut em va impactar força. Tindria 19 o 20 anys. També els contes em van agradar molt.
La seva figura d'home compromès políticament i socialment em resulta propera, semblant a la del meu avi matern que també era de la CNT-FAI
No hi ha cap homenatge a Pedrolo al que he escrit fins ara, però potser sí en un projecte de futur que estic madurant.
Pedrolo ha aportat molt a la narrativa catalana. Va fer una gran tasca de difusió, conreant molts gèneres, traduint a Kerouac, Dos Passos, Salinger o Faulkner entre d'altres i obrint camí a altres autors com Jaume Fuster. La narrativa i el gènere negre catalans Li deuen molt.
Les celebracions i centenaris tenen un paper molt important a l'hora de reivindicar o fins i tot revifar la figura i l'obra d'autors i autores que mereixen atenció part dels mitjans i les institucions i que com a mínim durant un any, tornen a la vida. Pel que fa a Pedrolo en sembla un centenari molt merescut i a més tenim una comissària fantàstica que farà una gran tasca. No en tinc cap dubte.
NOTA: L'autora va respondre aquesta entrevista el febrer de 2018 per col·laborar en un article que estava escrivint amb motiu de "L'any Pedrolo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada