divendres, 13 d’abril del 2018

Jordi Font-Agustí parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia
Jordi Font-Agustí (Badalona 1955) és enginyer i escriptor (Ciència Ficció)


Recordes quina va ser la primera obra que vas llegir de Manuel de Pedrolo? 
Cendra per a Martina. Era a la blioteca del meu pare i jo, amb 12 o 13 anys, la llegia d'amagat perquè ell, quan me la va veure a les mans em va dir que no era literatura per a un noi de la meva edat.
Una de les joies de la meva bibliteca és un exemplar de Balanç fins a la matinada dedicat per en Pedrolo al meu pare.

N’has llegit més? 
En compto 23 a la meva biblioteca domèstica, però em sembla que n'he perdut algun.

Quines t’interessen especialment i per què? 
Al principi m'interessaven les de realisme social, després vaig descobrir les de gènere. Les experimentals no m'han acabat d'entrar mai. EL teatre no l'he llegit. Els relats curts, uns quants.

T’interessa la figura intel·lectual de Pedrolo? 
Sí, sobretot pel que tenia d'escriptor que volia tocar tots els pals, com ara fa l'Ishiguro, per exemple.

Què t’atreu o et desagrada més de la seva personalitat d’escriptor compromès/polemista? 
No t'ho sabria dir, el valoro en la seva globalitat i perquè tenia uns orígens diferents dels del corrent principal del moment. També el seu catalanisme, tot i que tinc la sensació que era un franctirador.

Has agafat algun motiu de l’obra de Pedrolo en la teva obra personal? I si ho has fet, per què? 
Més que motiu, diria que vaig aprendre a escriure llegint Pedrolo i la crítica de les meves primeres novel·les així ho va dir. L'Isidor Cònsul em deia el mateix.

Penses que la narrativa catalana actual seria diferent sense Pedrolo? 
I tant! Crec que les generacions que es van incorporar a la lectura de novel·la catalana durant el 70's es van aducar literàriament molt amb ell.

Què penses de les celebracions i centenaris? 
Imprescindibles.
Se m'escapa una mica la que em sembla que és una mena de guerra soterrada entre el món acadèmic, la Fundació, Cultura, etc; ara potser són fantasies meves.

Tot i que sóc membre de la SCCFF, sóc dels que pensa que ja vàrem donar prou bombo al Mecanoscrit quan la Eurocon i la traducció a l'anglès, i ara seria bo que no fes ombra a la resta d'obra durant el centenari.


NOTA: L'autor va respondre aquesta entrevista el febrer de 2018 per col·laborar en un article que estava escrivint amb motiu de "L'any Pedrolo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada