 |
| Enllaç de la fotografia |
La primera novel·la de Pedrolo que vaig llegir va ser segurament un recull de contes fantàstics que van treure en una editorial juvenil allà pels 80: 7 relats d’intriga i ficció. Des de llavors en vaig llegir un munt. Trajecte final, tota la sèrie Temps Obert, Joc brut, el Mecanoscrit, és clar, i un grapat més.
M'agrada com escriptor i m'agrada com a personatge. No li feia por córrer riscs i provava coses noves, a la vegada que renovava la literatura de gènere. I el seu compromís per la cultura i el país és elogiable. Es va mantenir fidel als seus ideals malgrat que en alguns moments no fossin ben vistos.
