divendres, 2 de març de 2018

Antoni Munné-Jordà parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia
Antoni Munné Jordà (Barcelona 1948), és escriptor, especialista en Ciència Ficció i estudiós de l'obra de Manuel de Pedrolo

Recordes quina va ser la primera obra que vas llegir de Manuel de Pedrolo? Quan va ser?
Tècnica de cambra. Veig que és publicada el 1964: devia ser aquell any o el següent, doncs.

N’has llegit més? Quines t’interessen especialment i per què?
En la mateixa asseguda ja vaig començar La mà contra l'horitzó (van arribar juntes a casa). La línia que va de La mà contra l'horitzó, Totes les bèsties de càrrega, Hem posat les mans a la crònica i els Anònims, juntament amb el teatre fins a L'ús de la matèria, i la trilogia de l'altre barri (Mister Chase, Introducció a l'ombra i Entrada en blanc), o sigui les menys de crònica realista, les més desarrelades de la realitat. Em semblen les més perennes i universals, com altres com Procés de contradicció suficient.

T’interessa la figura intel·lectual de Pedrolo? Què t’atreu o et desagrada més de la seva personalitat d’escriptor compromès/polemista?
M'interessa l'intel·lectual que és Pedrolo, és a dir, el professional de la paraula que a més de l'obra l'utilitza per a incidir en la societat, sempre que sigui com fa ell, o sigui que ho faci quan té molt gruix d'obra i, doncs, l'obra de polemista és mínima en relació amb el volum de creació (el contrari de l'articulista que també escriu). M'atreu el rigor del raonament . Potser menys l'afany de discutir els seus crítics, cosa que els allunya de l'obra i en perjudica la valoració.

Has agafat algun motiu de l’obra de Pedrolo en la teva obra personal? I si ho has fet, per què?
Després de llegir Cops de bec a Pasadena vaig escriure d'una tirada un conte policíac que tenia al pap i no sabia com fer-lo sortir   (l'acabo de publicar ara mateix, dins A banda i banda del límit, després de tenir-lo quaranta-cinc anys al calaix) : la forma de sàtira americana que va utilitzar se'm va encomanar sense poder-ho evitar. També sense poder-ho evitar se m'enganxaven altres coses seves (després d'un any llegint i estudiant Temps obert em va sortir d'una tirada Entre Sant Peters i Sant Pau, que aparentment no hi té res a veure, però jo sé que sí), fins al punt que mentre he escrit algunes coses l'he deixat de llegir, perquè no m'influís. 

Penses que la narrativa catalana actual seria diferent sense Pedrolo?
Del tot. Ell va obrir totes les perspectives als qui hi venien al darrere.  

Què penses de les celebracions i centenaris?


Benvingudes siguin si són la manera de fer que es torni a posar a l'abast l'obra que queda massa amagada.

NOTA: L'autor va respondre aquesta entrevista el febrer de 2018 per col·laborar en un article que estava escrivint amb motiu de "L'any Pedrolo.

1 comentari:

  1. Celebro tornar a llegir posts al teu blog "Del llibre als dits, dels dits al llibre", Margarida.
    Molt adient que l'hagis ressuscitat per reivindicar Pedrolo.

    ResponElimina