 |
| Enllaç de la fotografia |
Recordes quina va ser la primera obra que vas llegir de Manuel de Pedrolo?
“Mecanoscrit del segon origen” (Edicions 62). Va ser una de les lectures que més recordo de l’assignatura de llengua catalana quan cursava Formació Professional.
N’has llegit més?
Els reculls de relats “Domicili provisional” (L’Esparver) i “El premi literari i més coses” (Edicions Bromera), les novel·les curtes “Mossegar-se la cua” (Edicions 62) i “Crucifeminació” (Orciny Press) i la novel·la “Procés de contradicció suficient” (Orciny Press).
Quines t’interessen especialment i per què?
Sens dubte, de tot el que he llegit de Pedrolo fins ara el que més m’ha atret és el que he llegit darrerament: “Procés de contradicció suficient” pel seu tractament dels mites, les religions, l’esoterisme i les civilitzacions desaparegudes i “Crucifeminació”, que he llegit fa un parell de mesos. Aquest llibre m’ha deixat gratament sorprès: pel tractament experimental de l’estructura narrativa i per com capgira el tema del calvari i de la crucifixió, adaptant-la a un entorn propi a mig camí entre el relat hard boiled i el de ciència-ficció.
T’interessa la figura intel·lectual de Pedrolo?
Sí, crec que és un dels grans oblidats de les nostres lletres. Espero aprofitar la celebració del centenari per trobar alguna biografia actualitzada d’ell.
Què t’atreu o et desagrada més de la seva personalitat d’escriptor compromès/polemista?
M’atreu el seu inconformisme, la seva individualitat, el seu posicionament. També que es va proposar un objectiu i el va complir: escriure com a mínim una obra de cada gènere literari per que qualsevol lector pogués trobar la temàtica que li fos més propera escrita en català.
No conec de forma més profunda la seva personalitat per poder retreure-li res.
Has agafat algun motiu de l’obra de Pedrolo en la teva obra personal? I si ho has fet, per què?
Treballo la ficció especulativa, en relat i en microrelat. Sempre he pensat que moralment, els autors de ficció, a part d’entretenir, hem d’assenyalar amb el dit les misèries i mancances polítiques i socials del nostre temps.
Penses que la narrativa catalana actual seria diferent sense Pedrolo?
La narrativa catalana, al menys la de gènere, definitivament seria diferent sense “El mecanoscrit del segon origen”. El que no tinc tan clar es si seria diferent sense la seva figura. Perquè sinó, des de fa més de vint anys se l’ha menystingut i oblidat? En un país de lletres com el que crec que hauríem de tenir la figura i obra de Pedrolo estaria reconeguda, figuraria entre els més grans i seria objecte d’estudi i d’assajos.
Pedrolo no es redueix al Manuscrit i la gent (la immensa majoria) només el relaciona amb aquest treball.
Què penses de les celebracions i centenaris?
En general em resulten decebedores. Són un reconeixement amb un gran component de “postureig”. És com la forma fàcil d’esmenar un oblit flagrant al llarg d’any o dècades. Espero que la celebració del centenari de Pedrolo serveixi per donar la visibilitat que és mereix a l’autor i a la seva obra. Confio molt en la feina que esta fent Anna Villalonga, comissària del centenari.
Com a mínim aquesta celebració permet que editorials petites i independents puguin tornar a editar part del gran catàleg que està oblidat. I dona una mica de visibilitat a aquestes editorials per part del públic genèric. I això ja és un petit gran pas.
NOTA: L'autor va respondre aquesta entrevista el febrer de 2018 per col·laborar en un article que estava escrivint amb motiu de "L'any Pedrolo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada