dimarts, 6 de març de 2018

Jordi Masó Rahola parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia
Jordi Masó Rahola (1967), és pianista, autor de novel·la juvenil i novel·la negra.

Recordes quina va ser la primera obra que vas llegir de Manuel de Pedrolo?
El recull de relats de ciència-ficció Trajecte final, que vaig llegir quan tenia 13 anys. Em va marcar molt i, com que ja escrivia, em vaig posar a imitar-lo descaradament (combinava les imitacions dels contes de Pedrolo amb les que feia de Calders, el meu altre ídol català del moment). Recordo llegir Trajecte final amb un bloc de notes al costat on apuntava paraules o girs lingüístics per fer-los servir en els meus relats. També li copiava els arguments, és clar.

N’has llegit més? Quines t’interessen especialment i per què?
Recordo amb plaer altres llibres com Domicili provisional i un recull titulat 7 relats d'intriga i ficció. Del cèlebre Mecanoscrit no en tinc bon record: potser perquè era "lectura obligada" a l'institut i això, injustificadament, sempre em predisposava contra els llibres!
Vaig llegir altres obres de Pedrolo, no moltes, potser perquè l'afició a la lectura em va portar per altres camins. Tinc bon record de Joc brut i de Totes les bèsties de càrrega. I vaig llegir algunes de les seves novel·les "experimentals" (com Sòlids en suspensió): les vaig trobar interessants (a mi també m'agraden els experiments!) però la lectura era més aviat feixuga i no van acabar-me d'entusiasmar... 

De Pedrolo m'ha atret sempre la reivindicació dels "gèneres", la necessitat que a Catalunya hi hagués literatura policíaca i de ciència-ficció. I, en aquesta direcció, la feina que va fer per la col·lecció La Cua de Palla va ser extraordinària (vaig conèixer a Chandler, un dels meus escriptors de capçalera, gràcies a les traduccions d'aquella col·lecció).

T’interessa la figura intel·lectual de Pedrolo? Què t’atreu o et desagrada més de la seva personalitat d’escriptor compromès/polemista?
Conec una mica l'ideari nacionalista de Pedrolo, però, en general, no m'interessen gaire les opinions dels escriptors de ficció, més enllà de les opinions literàries. No he llegit els articles ni els assajos de Pedrolo, no conec a fons el seu pensament, més enllà de les declaracions que feia en alguna entrevista (on sovint se li preguntaven sobre qüestions no literàries). Potser és que no m'interessa la "figura intel·lectual" de Pedrolo (ni de cap altre escriptor...).

Has agafat algun motiu de l’obra de Pedrolo en la teva obra personal?
Com deia abans, als meus inicis sí, l'imitava amb alegria: relats apocalíptics, relats negres amb el llenguatge típic de les traduccions de La Cua de Palla. Ara fa tants anys que no llegeixo res de Pedrolo que no crec que m'hagi influenciat o que m'hagi inspirat cap història... si més no, de manera conscient.

Penses que la narrativa catalana actual seria diferent sense Pedrolo?
No ho sé. D'una banda sí, perquè ens quedaríem sense el nostre escriptor més prolífic i el que més llibres ha venut! Però de l'altra, no sé si Pedrolo va ser un escriptor que fes escola, que fos influent, que tingués imitadors (com sí que va ser el cas, per exemple, d'un Calders o d'una Rodoreda)... No sé si va canviar el curs de la història de la literatura catalana, però això no vol dir res, no el fa un escriptor millor ni pitjor. Per fer un símil musical, Bach a la seva època era considerat un compositor retrògrad i més aviat poc influent, i ja sabem la consideració que li tenim tres segles després de la seva mort...

Què penses de les celebracions i centenaris?

Són molt útils si es tracta d'escriptors o artistes obscurs, oblidats, desconeguts. Són innecessaris si es dediquen a autors consagrats (què van aportar les commemoracions de Cervantes i Shakespeare el 2016? En música hem tingut dos anys —dos!— dedicats a Granados, un compositor prou conegut per tothom!). Pedrolo no ha estat mai un escriptor oblidat, però té una producció tan immensa que el centenari serà una bona excusa per redescobrir la seva obra. Jo m'ho he proposat!

NOTA: L'autor va respondre aquesta entrevista el febrer de 2018 per col·laborar en un article que estava escrivint amb motiu de "L'any Pedrolo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada