Jordi Tomàs parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia

Jordi Tomàs (Barcelona 1971), és antropòleg i escriptor

Recordes quina va ser la primera obra que vas llegir de Manuel de Pedrolo?

Ho recordo perfectament. El Mecanoscrit, per recomanació del meu pare.

Quan va ser?

L'estiu de 1983, jo tenia 12 anys. El curs següent ens el van fer llegir a classe i com que jo ja l'havia llegit, el mestre em va dir que en triés una altra i vaig optar, també per recomanació del pare, per Joc brut.

N’has llegit més?

Sí, una trentena. Durant una època estava quasi obsessionat en comprar i llegir els seus llibres. Em passejava per les llibreries de vell buscant-ne (d'això fa més de 20 anys).

Quines t’interessen especialment i per què?

Cada obra de Pedrolo et pot aportar alguna cosa. Algunes per l'estil, altres pel tema, per la història, pel tractanent d'un personatge, per un fragment concret... Se'm fa difícil de dir. A més a més, cada lectura té el seu moment. I dir-ne una o dues, sense explicar el context personal en el que vaig llegir aquella obra concreta se'm fa difícil. No és el mateix llegir Pedrolo amb 12 anys, 18, 30, 40... I no és el mateix llegir-lo avui que estem invadits d'imatges, sons, missatges i connexions mundials diverses que quan tenia quinze anys i els estius semblaven eterns.

Dit això, i ara mateix lluny de la meva petita biblioteca (encara sóc a Senegal), recordo que, per raons diverses, em van deixar certa emprempta (les vaig llegir entre els 13 i els 21 anys més o menys): Acte de Violència (per la capacitat d'endinsar-te en un món d'opresió), Joc brut (per l'argument i alguns girs), Diàlegs d'un fugitiu (per la capacitat de fer un llibre només amb diàlegs) Domicli provisional (pel ritme) Cops de bec a Passadena (per la història), Obres púbiques (primera novel.la eròtica que vaig llegir)... Alguna de Temps obert. (N'hi ha més però ara mateix, amb el cap i el cos al tròpic em costa una mica. Podria anpliar-ho el mes que ve)

T’interessa la figura intel·lectual de Pedrolo?

Sí. El recull de textos que es va publicar amb el títol de 'Cal protestar fins i tot quan no serveix per a res' té articles molt interessants. I algunes obres que han abordat la seva figura (Pedrolo, perillós?, per exemple) mostren la potència del personatge.

Què t’atreu o et desagrada més de la seva personalitat d’escriptor compromès/polemista?

M'atreu la capacitat analítica de la vida política del seu temps, i com a través de petits detalls que podien semblar insignificants,  la disecció de declaracions de personatges públics i situacions concretes, en un context on l'independentisme estava en franca minoria, sabia fer caure màscares i desvetllar consciències. Una anàlisi que sempre tenia en compte les classes populars, en temps on el catalalanisme del peix al cove dominava l'escena política.

A més, la seva implicació, anava més enllà de la ploma, com és sabut (i en tinc un exemple indirecte: el meu pare va col.laborar com a editor en un llibre que es va dir: Quan cal hi som tots, i el Pedrolo va ser-hi des del principi, si no em falla la memòria (el tinc a casa, si vols quan arribi ho confirmo).

Em desagrada un cert essencialisme sobre què és (o era) ser català. A vegades les fotia pel broc gros sense necessitat, però també formava part del seu estil.

Has agafat algun motiu de l’obra de Pedrolo en la teva obra personal? I si ho has fet, per què?

No t'ho sé dir. Conscientment no. 

Penses que la narrativa catalana actual seria diferent sense Pedrolo?

En ser tan prolífic i tractar tants temes, la seva influència s'ha de notar en diversos escriptors. Però costa de dir. En tot cas estic convençut que és un autor que s'ha oblidat sovint amb massa facilitat. Espero que el teu treball mostri el seu impacte, 28 anys després de la seva mort. Però ara mateix em costa donar-te una resposta més complexa com convindria.

Què penses de les celebracions i centenaris?

És una manera d'apropar persones i obres a la generacions més joves, o aquells que en el seu moment no es van interessar per la seva figura. També és una bona manera de refrescar la memòria als que ja els agradava aquell autor determinat. La cosa millora si les celebracions serveixen per aprofundir i redescobrir el personatge amb uns nous ulls, i se'n fan exposicions, llibres, reedicions de l'obra que permetin contextualitzar i redimemensionar el personatge gràcies a la mirada dels curadors, editors, estudiosos... 

NOTA: L'autor va respondre aquesta entrevista el febrer de 2018 per col·laborar en un article que estava escrivint amb motiu de "L'Any Pedrolo."