divendres, 13 d’abril de 2018

Raquel Gámez Serrano parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia
Raquel Gámez Serrano (Barcelona) és escriptora (Assaig i Novel·la Negra)



Has llegit alguna cosa de Manuel de Pedrolo?
En el cas que l’hagis llegit, recordes què n’has llegit i quan?
A l’EGB El mecanoscrit del segon origen, S’han deixat les claus sota l’estora el vaig llegir d’adolescent i Es vessa una sang fàcil que l’he acabat la setmana passada (reedició 2018 de Pagès).

Del que n’has llegit, què t’interessa més i per què?
M’interessen tots tres llibres i tota l’obra que no he llegit d’ell. Com a lectora la valoro en el context que va ser escrita, com a escriptora em proporciona una perspectiva necessària.
T’interessa la figura intel·lectual de Pedrolo? Què t’atreu o et desagrada més de la seva personalitat d’escriptor compromès/polemista?
Sí, per descomptat. M’interessa la seva integritat, tant literària (com va aconseguir viure de la literatura malgrat que escrivís en català, malgrat que no freqüentés saraus mediàtics, etc.), com política (com va mantenir-se ferm en les seves conviccions en una època adversa on lacensura retallava, dia rere dia, la llibertat i la cultura d’un país). M’atreu aquest compromís i la manera honesta com el va viure.
Hi ha algun contacte (joc intertextual, homenatge, actitud…) entre el que has escrit i l’obra de Pedrolo?
No ho crec pas. Llegint ara Es vessa una sang fàcil he vist que l’autor feia servir els monòlegs interiors a l’estil de Faulkner. Per exemple, en la novel·la que estic acabant d’escriure jo també els he inclòs. Però no per influència de Manuel de Pedrolo, sinó pel llibre El soroll i la fúria de Faulkner. Segurament, si n’hagués llegit més fàcilment podria haver-hi aquest contacte.

Penses que la narrativa catalana actual seria igual/diferent sense Pedrolo?
Evidentment seria diferent. Crec que si la seva obra s’hagués reeditat i  hagués estat més reconeguda i s’hagués estudiat en profunditat (tesis, etc.), la narrativa catalana actual s'hauria vist més enriquida. Amb tota probabilitat, hauria convençut a més lectors que es podia llegir en català bona literatura, a banda del castellà. 

Què penses de les celebracions i centenaris?

Que són necessaris. És un goig veure a la Xarxa com tanta gent estem descobrint aquesta figura ínclita de les Lletres catalanes. Tard, cert. Però l’altre dia vaig assistir a una conferència sobre Lovecraft. Malgrat que el context polític va ser el que més va marcar el silenci al voltant de l’obra de Pedrolo, no vaig deixar de pensar que els autors que s’atreveixen a experimentar, a jugar amb els límits convencionals establerts, estan una mica predestinats a ser minyonejats en vida i, tanmateix, ser llorejats en vides posteriors.

NOTA: L'autora va respondre aquesta entrevista el febrer de 2018 per col·laborar en un article que estava escrivint amb motiu de "L'any Pedrolo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada