Manuel de Pedrolo i els valors republicans

Manuel de Pedrolo (L'Aranyó 1918-Barcelona 1990)

Manuel de Pedrolo encarna els valors republicans en la seva obra literària, però també periodística, en la seva posició com a intel·lectual compromès (amb les classes oprimides i amb la llibertat dels Països Catalans), i en la seva vida.

La llibertat.

Pedrolo va encarar l'escriptura com un home lliure en un marc de prohibicions i censura (durant el  franquisme) i en el postfranquisme, i va reivindicar la llibertat de les persones i dels pobles. Això li va costar nombrosíssims problemes amb la censura, ja que alguns dels seus llibres van trigar anys a poder ser publicats.

Fins i tot va sofrir un procés judicial per Un amor fora ciutat (1970), després d'haver-la hagut de tenir onze anys al calaix, acusat d'immoralitat per parlar d'un amor homosexual.

La defensa dels oprimits.

L'obra de Pedrolo mostra al lector la societat de la postguerra, la repressió de la dictadura, la situació de les classes oprimides, però també construeix mons imaginaris (utopies i distopies) on el lector ha de prendre partit. Des del moment que pot publicar articles d'opinió sense haver de dissimular el que pensa, posa el seu prestigi intel·lectual a favor de la causa de les classes populars i d'una Catalunya lliure.

La cultura per fer  ciutadans crítics i lliures.

Les seves primeres obres van ser poesia. Després teatre. Però de seguida es va adonar que si volia aconseguir que la gent llegís, que s'acostumés a llegir en català després d'anys de prohibicions, que pensés i cregués que podia ser protagonista del seu destí, havia de fer novel·les.

I va fer novel·les. No només novel·les cultes, sinó que va conrear els diversos gèneres populars amb gran eficàcia i ressò.

Diverses generacions de lectors han accedit a la seva obra a través del Mecanoscrit del segon origen. Però la novel·la negra i la Ciència ficció catalanes li deuen haver arrencat aquests gèneres a casa nostra.

Pofessional de les lletres.

Va dedicar la seva vida a la literatura. Inicialment va fer algunes activitats complementàries i més endavant va dirigir col·leccions com "La cua de Palla", que ens va permetre llegir en català els grans autors contemporanisdel gènere.

Va traduir autors moderns, i amb ells va incorporar tècniques narratives i visions del món.

Va experimentar en la seva obra, cosa que la va dotar d'una gran modernitat, que van admirar els joves escriptors del seu temps, però que va neguitejar prou la crítica culta, que tenia dificulatats per classificar-lo i hauria volgut que es limités a fer obres realistes en lloc d'encetar, per exemple, la sèrie "Temps obert".

Va fer teatre compromès. Va escriure articles. I tot ho va posar al servei del país, per tal d'aconseguir la normalització de la llengua i de la cultura. Perquè la cultura és una eina de llibertat.

Aquesta novel·la ens mostra l'intent de
genocidi d'un poble

Independentista.

Quan encara ho eren molt pocs, va defensar que els Països Catalans no serien lliures si no eren independents. Això li va valdre la marginació per part dels poders autonomistes, tant en política com en la crítica literària. La seva posició de denúncia de les polítiques repressores durant la dictadura i del peix al cove durant l'autonomisme, va ser sempre nítida.

En són un exemple les seves novel·les del cicle "La terra prohibida" (Les portes del passat, La paraula dels botxins, Les fronteres interiors i La nit horitzontal), que ara reedita Comanegra. I els seus articles a la premsa.

Avui dia, que l'independentisme català ha esdevingut majoritari, molts el tenen per un avançat i reconeixen que durant molt de temps va estar molt sol.

NOTA: Aquest contingut va ser desenvolupat a Tàrrega, en un acte que ERC va dedicar a homenatjar Manuel de Pedrolo el 24/04/2018 i en el qual l'Adelais de Pedrolo, filla de l'escriptor, va parlar de la seva vida i obra.