divendres, 27 d’abril de 2018

Manuel de Pedrolo i els valors republicans

Manuel de Pedrolo (L'Aranyó 1918-Barcelona 1990)

Manuel de Pedrolo encarna els valors republicans en la seva obra literària, però també periodística, en la seva posició com a intel·lectual compromès (amb les classes oprimides i amb la llibertat dels Països Catalans), i en la seva vida.

La llibertat.
Pedrolo va encarar l'escriptura com un home lliure en un marc de prohibicions i censura (durant el  franquisme) i en el postfranquisme, i va reivindicar la llibertat de les persones i dels pobles. Això li va costar nombrosíssims problemes amb la censura, ja que alguns dels seus llibres van trigar anys a poder ser publicats.

divendres, 13 d’abril de 2018

Pep Albanell parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia
Pep Albanell (Barcelona 1945) és escriptor.


Acabava d’arribar a Barcelona. Era l’estiu, estava pelat com una rata i em van acollir en un pis d’estudiants buit per les vacances. Estava tutelat per en Fèlix Martí, un home, pel que sembla, dels quadres que preparava per al futur en Jordi Pujol.

El pis funcionava sota l’ègida de mossèn Pedrals, un capellà progressista que tenia, al menjador del pis en qüestió, una nodrida biblioteca de la que recordo moltes obres d’en Freud i tota l’obra publicada fins el moment de Manuel de Pedrolo.

Vaig començar pel Freud, però quan vaig haver tastat el Pedrolo no vaig llegir –devorar!—re més, aquell estiu. No recordo quina va ser la primera novel.la. Possiblement Helena de segona mà, M’enterro en els fonaments o alguna d’aquestes.
Em van fascinar.

Hi va haver el dia que havia llegit tot el que Pedrolo havia publicat.

Maria Lluïsa Amorós parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia
Maria Lluïsa Amorós (Reus 1954) és escriptora


He llegit obres de Manuel de Pedrolo, sobretot durant els anys 70-80. Novel·les com Cendra per Martina, Joc brut, Tocats pel foc, Des d'uns ulls de dona, Elena de segona mà, Mecanoscrit del segon orígen, M'enterro en els fonaments, Mossegar-.se la cua... No sé exactament quantes, segurament alguna més.

També vaig veure l'obra de teatre Homes i no. No recordo quan.

Hauria de rellegir-les, les que tinc més presents són les d'intriga i Mecanoscrit del segon orígen, pel que va representar en el seu moment. Els joves de 1r de BUP, a l'institut, durant anys, van llegir la novel·la i els agradava moltíssim.

La sorpresa la vaig tenir quan, al cap de bastants anys, la van llegir a ESO les generacions posteriors de la mateixa edat, i van trobar-la avorrida. No els va agradar.

JR Armadàs parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia
JR Armadàs (Sant Cugat del Vallès 1984) és periodista, editor, cinèfil i escriptor

N’he llegit Mecanoscrit del 2n orígen. M'interessa perquè sóc molt fan de de la ciència ficció. 

Coneixia poc de la figura i amb el que vaig veient durant l'any Pedrolo estic descobrint que hi ha molt més enllà del Mecanoscrit i la novel·la negra.
Un personatge que mereix una revisió...

Com a comissari dels Vespres Negres de Sant Feliu de Llobregat hem programat una xerrada i un passi de la pel·lícula 'Segon Origen'. Com a responsable del cicle de cinema fantàstic de Sant Cugat també hem programat Segon Origen.

Damià Bardera parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia
Damià Bardera (Viladamat 1982) és escriptor (poesia, relat, assaig).


De Pedrolo, he llegit Crèdits humans, El mecanoscrit del segon origen, Totes les bèsties de càrrega i Joc brut (i també relats inclosos en antologies o llibres de l’estil). He llegit els seus llibres al llarg dels últims 15 anys.

M’interessa especialment Crèdits humans perquè trobo que és un dels seus millors llibres, en què aconsegueix desbordar els motlles de la literatura de gènere (tant policíaca com de ciència ficció) i engrandir-la amb un pòsit existencialista de gran volada. També m’interessa Totes les bèsties de càrrega, tot i que m’agraden més els relats que les novel·les.

No m’interessa el Pedrolo “compromès”.

Mònica Batet parla de Manuel de Pedrolo



Mònica Batet (el Pont d'Armentera 1974) és escriptora i lingüista



Vaig llegir El mecanoscrit del segon origen quan tenia quinze anys. Feia primer de BUP. El vaig llegir perquè vaig voler: no perquè fos lectura obligatòria.
Només n'he llegit aquest text i com que en aquells moments no em va entusiasmar, no n'he llegit res més.

No hi ha cap joc intertextual perquè jo només n'he llegit un text.

Ell crea la col·lecció de "La Cua de palla" i treballa el gènere de la ciència-ficció. Obre finestres que ningú havia obert.
Encara que El mecanoscrit no m'agradés reconec l'originalitat de la idea.

Mar Bosch parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia
Mar Bosch (Girona 1981), és escriptora


Jo, el Perdrolo el vaig conèixer com tothom de la meva generació,  a través de la lectura obligatòria a BUP del Mecanoscrit del segon Origen. La recordo perfectament perquè potser va ser la primera cosa obligatòria que em va ENAMORAR. No puc dir el mateix, en aquella edat, de Solitud o La Plaça del Diamant o L’Auca del senyor Esteve o Terra Baixa... Allò del món que s’acaba i dos nanos que sobreviuen, per a un adolescent, està més que bé. Així em vaig quedar amb el seu nom i vaig llegir també Trajecte final. Espais tancats, despatxos i oficines, cases o pisos...aquí, en aquest món petit, hi podia passar absolutament de tot.