 |
| Enllaç de la fotografia |
De Pedrolo, he llegit Crèdits humans, El mecanoscrit del segon origen, Totes les bèsties de càrrega i Joc brut (i també relats inclosos en antologies o llibres de l’estil). He llegit els seus llibres al llarg dels últims 15 anys.
M’interessa especialment Crèdits humans perquè trobo que és un dels seus millors llibres, en què aconsegueix desbordar els motlles de la literatura de gènere (tant policíaca com de ciència ficció) i engrandir-la amb un pòsit existencialista de gran volada. També m’interessa Totes les bèsties de càrrega, tot i que m’agraden més els relats que les novel·les.
No m’interessa el Pedrolo “compromès”.
Vaig fer un petit homenatge al Pedrolo en el meu llibre Fauna animal, en què un dels contes es titulava, precisament, «Descrèdits humans».
El panorama de la literatura catalana seria diferent sense Pedrolo, sense cap mena de dubte, però no sé precisar en quin sentit ho seria. Seria menys atractiu, evidentment, ja que la literatura catalana perdria un autor clau.
No m’interessen les celebracions ni els centenaris.
NOTA: L'autor va respondre aquesta entrevista el febrer de 2018 per col·laborar en un article que estava escrivint amb motiu de "L'any Pedrolo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada