Salvador Macip parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia

Salvador Macip (Blanes 1970), és científic i escriptor (novel·la Negra, Ciencia Ficció i Juvenil).

La primera novel·la de Pedrolo que vaig llegir va ser segurament un recull de contes fantàstics que van treure en una editorial juvenil allà pels 80: 7 relats d’intriga i ficció. Des de llavors en vaig llegir un munt. Trajecte final, tota la sèrie Temps Obert, Joc brut, el Mecanoscrit, és clar, i un grapat més.

M'agrada com escriptor i m'agrada com a personatge. No li feia por córrer riscs i provava coses noves, a la vegada que renovava la literatura de gènere. I el seu compromís per la cultura i el país és elogiable. Es va mantenir fidel als seus ideals malgrat que en alguns moments no fossin ben vistos.

Raül Maigí parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia

Raül Maigí Cabestany és periodista i gestor cultural; li agrada la novel·la fantàstica.

Recordes quina va ser la primera obra que vas llegir de Manuel de Pedrolo?

El manuscrit del segon origen.

N’has llegit més?

Sí, però no gaires. Introducció a l’ombra va ser l’última.

Quines t’interessen especialment i per què?

Les de ciència-ficció, per gust personal i perquè tinc un blog especialitzat en literatura fantàstica en català. Reconec que no sóc un bon coneixedor de la seva obra, tenint en compte que és un autor molt prolífic.

Andreu Martín parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia

Andreu Martín (Barcelona 1949), és autor de novel·la Negra

Sempre li hauré d'estar agraït perquè jo vaig escriure la primera novel·la, MUTS I A LA GÀBIA, amb la intenció de publicar-la a LA CUA DE PALLA que ell dirigia.
Jo era tan novell i tan ignorant que li vaig portar a casa seva, no a l'editorial, i li vaig donar el manuscrit en mà. Arribava massa tard i massa d'hora. Massa tard perquè ja havien tancat la col·lecció, i jo no ho sabia. I massa d'hora perquè el meu català era espantós i va donar oportunitat a Pedrolo de dir-me que l'havia de perfeccionar.

Per a mi, Manuel de Pedrolo sempre havia estat un mite, una fita a seguir. Ell va captar l'estil estructural del polar donant una dimensió a la novel·la negra catalana essencialment diferent de la literatura castellana del mateix gènere.

Jo havia llegit, naturalment, JOC BRUT, MOSSEGAR-SE LA CUA, ALGÚ QUE NO HI HAVIA DE SER... Van ser obres com aquestes i com la de JAUME FUSTER que em van animar a escriure.

Àlex Martín Escribà parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia

Àlex Martín Escribà
(Barcelona 1974), és professor a la Universitat de Salamanca i especialista en Gènere Negre

Has llegit alguna cosa de Manuel de Pedrolo?
Sí. Sobretot els seus textos policíacs i d’altres que flirtegen amb el gènere. Evidentment, la meva lectura de Pedrolo té a veure amb la tesi doctoral.
Vaig analitzar en profunditat Es vessa una sang fácil (1954), L’inspector fa tard (1960), Joc brut (1965) i Mossegar-se la cua (1968). Després he analitzat altres textos com Algú que no hi havia de ser (1974), Milions d’ampolles buides (1976)o Joc tapat (1985), molt interessants pel que fa al seu component polític.

Del que n’has llegit, què t’interessa més i per què?

De Pedrolo m’interessen els textos que situen els personatges als límits de l’abisme, de l’ofec davant de les circumstàncies socials i polítiques.

Mercè Masnou parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia

Mercè Masnou (Vic 1960), és autora de novel·la juvenil.

Recordes quina va ser la primera obra que vas llegir de Manuel de Pedrolo? Quan va ser?

El Mecanoscrit del segon origen. Va ser l'any que va sortir, el 1974. Jo encara no tenia els 14 anys i em vaig sentir molt identificada amb l'Alba. La meva tirada cap a la Ciència Ficció i la fantasia va agafar nou impuls a partir d'aquí.

N’has llegit més? Quines t’interessen especialment i per què?

Recordo especialment Joc brut, Mossegar-se la cua, Totes les bèsties de càrrega, Cops de bec a Pasadena, Doble o res i els contes de Trajecte final. M'han agradat sempre molt les novel·les policíaques i teníem a casa tota la col·lecció de La cua de Palla que crec que ell va dirigir. I també els relats o novel·les de Ciència Ficció, que en Pedrolo va conrear de tant en tant.

Jordi Masó Rahola parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia

Jordi Masó Rahola (1967), és pianista, autor de novel·la juvenil i novel·la negra.

Recordes quina va ser la primera obra que vas llegir de Manuel de Pedrolo?

El recull de relats de ciència-ficció Trajecte final, que vaig llegir quan tenia 13 anys. Em va marcar molt i, com que ja escrivia, em vaig posar a imitar-lo descaradament (combinava les imitacions dels contes de Pedrolo amb les que feia de Calders, el meu altre ídol català del moment). Recordo llegir Trajecte final amb un bloc de notes al costat on apuntava paraules o girs lingüístics per fer-los servir en els meus relats. També li copiava els arguments, és clar.

N’has llegit més? Quines t’interessen especialment i per què?

Recordo amb plaer altres llibres com Domicili provisional i un recull titulat 7 relats d'intriga i ficció. Del cèlebre Mecanoscrit no en tinc bon record: potser perquè era "lectura obligada" a l'institut i això, injustificadament, sempre em predisposava contra els llibres!

Sílvia Mayans parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia

Sílvia Mayans (Barcelona 1969) és autora de novel·la negra.

Jo he llegit molt poc Pedrolo. Només el Mecanoscrit, en diverses ocasions. La primera a escola, com a lectura obligatòria.

També he llegit en diverses ocasions Trajecte final (és un recull que em sembla una petita obra mestra de la literatura de ciència ficció, i absolutament indispensable com a reflexió de la societat del moment i de la societat cap a la que (potser) anem. Tocats pel foc em va deixar indiferent.

És una figura cabdal per la seva honestedat i franquesa, i per tractar el català com a una llengua de caràcter universal.

Homenatges tots molt necessaris perque molts, com jo mateixa, desconeixem la seva obra, que va ser molt extensa. Tots coneixem el Mecanoscrit, si, però... què hi ha més enllà? 

NOTA: L'autora va respondre aquesta entrevista el febrer de 2018 per col·laborar en un article que estava escrivint amb motiu de "L'any Pedrolo.

Marc Moreno parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia

Marc Moreno (Barcelona 1977) és editor de Llibres del Delicte i autor de novel·la negra.

Has llegit alguna cosa de Manuel de Pedrolo?

Sí, però no gaire, la veritat. Vaig llegir el Mecanoscrit a l'adolescència, fa uns anys Joc brut i farà tres o quatre anys una altra de les negres que va caure a les meves mans per casualitat un dia a la biblioteca del meu barri, però no recordo el títol.

T’interessa la figura intel·lectual de Pedrolo? Què t’atreu o et desagrada més de la seva personalitat d’escriptor compromès/polemista?

Crec que és molt important la figura de l'escriptor compromés, amb uns principis i que no només la seva obra, sinó tota la seva activitat es veu influenciada per la seva manera d'entendre el món.

Carles Molins parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia

Carles Molins (Barcelona 1959)

Recordes quina va ser la primera obra que vas llegir de Manuel de Pedrolo?

Ostres, ni idea de quina va ser la primera, estem parlant de fa més de 40 anys. Imagino que devia ser d'«El Balancí» o d'«El Cangur», però ves a saber.

N’has llegit més? Quines t’interessen e specialment i per què?

De novel·la i teatre crec que tot, de poesia alguns i de contes la majoria. Justament ara mateix m'has enganxat fent el disseny de les meves factures per a enguany (ja sé que és tard, però com cada mes són diferents dins d'un tema anual té la seva feina) les dedico als primers 100 anys de Manuel de Pedrolo he hagut de triar 12 llibres (un per mes) i la feina que he tingut. Al final he triat (però podrien ser altres) Balanç fins la matinada, M'enterro en els fonaments, Acte de violència, Totes les bèsties de càrrega, Milions d'ampolles buides, Un camí amb Eva (com a primera de Temps Obert), Anònim I. Espai de fecunditat irregular/s (la banda experimental), importantíssima, Trajecte final (una delícia de contes de ciència-ficció), el Mecanoscrit del segon origen pel que representa i perquè està molt bé; i, de la banda juganera Lectura a banda i banda de paret i la deliciosa Detalls d'una acció rutinària.

Antoni Munné-Jordà parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia

Antoni Munné Jordà (Barcelona 1948), és escriptor, especialista en Ciència Ficció i estudiós de l'obra de Manuel de Pedrolo

Recordes quina va ser la primera obra que vas llegir de Manuel de Pedrolo? Quan va ser?

Tècnica de cambra. Veig que és publicada el 1964: devia ser aquell any o el següent, doncs.

N’has llegit més? Quines t’interessen especialment i per què?

En la mateixa asseguda ja vaig començar La mà contra l'horitzó (van arribar juntes a casa). La línia que va de La mà contra l'horitzó, Totes les bèsties de càrrega, Hem posat les mans a la crònica i els Anònims, juntament amb el teatre fins a L'ús de la matèria, i la trilogia de l'altre barri (Mister Chase, Introducció a l'ombra i Entrada en blanc), o sigui les menys de crònica realista, les més desarrelades de la realitat. Em semblen les més perennes i universals, com altres com Procés de contradicció suficient.

Sergi G. Oset parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia

Sergi G. Oset (Barcelona 1972), és escriptor

Recordes quina va ser la primera obra que vas llegir de Manuel de Pedrolo?

“Mecanoscrit del segon origen” (Edicions 62). Va ser una de les lectures que més recordo de l’assignatura de llengua catalana quan cursava Formació Professional.

N’has llegit més? 

Els reculls de relats “Domicili provisional” (L’Esparver) i “El premi literari i més coses” (Edicions Bromera), les novel·les curtes “Mossegar-se la cua” (Edicions 62) i “Crucifeminació” (Orciny Press) i la novel·la “Procés de contradicció suficient” (Orciny Press).

Ricard Ruiz Garzón parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia

Ricard Ruiz Garzón (Barcelona 1973) és professor i escriptor (Ciència Ficció).

Recordes quina va ser la primera obra que vas llegir de Manuel de Pedrolo?

En això sóc poc original: com tota la meva generació, el 'Mecanoscrit' a l'institut, ara deu fer uns trenta anys. Després, pel meu compte, ja va caure d'adolescent i per gust 'Trajecte final'.

N’has llegit més? Quines t’interessen e specialment i per què?

Sí, gairebé tot el que s'ha publicat de ciència-ficció i bona part de la seva obra de gènere negre i fins i tot l'eròtica. La poesia o la novel·la mainstream en canvi, les he tocades poc.

T’interessa la figura intel·lectual de Pedrolo? Què t’atreu o et desagrada més de la seva personalitat d’escriptor compromès/polemista?

M'interessa la seva biografia perquè reflecteix molt bé un esperit lliure en una època que no ho facilitava gens, ans al contrari.

Montse Sanjuan parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia

Montse Sanjuan (Lleida 1956) és professora i escriptora (novel·la Negra).

No vaig conèixer Pedrolo fins que no va publicar El Mecanoscrit del segon origen que em va agradar molt.  Com que, acabada la carrera, vaig haver de fer cursos de català, als anys 80 vaig tenir oportunitat de llegir Joc Brut i Tocats pel foc que em va colpir.

Gràcies a "La cua de palla" vaig accedir a novel.les de gènere americanes, de Hammet per exemple, en català que vaig llegir quan es publicaven.

La narrativa catalana sobretot la novel.la negra li deu posar unes bases per una narrativa de gènete en català. Crec que va contribuir a fer-la creïble i versemblant juntament amb Jaume Fuster.

Jordi Tomàs parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia

Jordi Tomàs (Barcelona 1971), és antropòleg i escriptor

Recordes quina va ser la primera obra que vas llegir de Manuel de Pedrolo?

Ho recordo perfectament. El Mecanoscrit, per recomanació del meu pare.

Quan va ser?

L'estiu de 1983, jo tenia 12 anys. El curs següent ens el van fer llegir a classe i com que jo ja l'havia llegit, el mestre em va dir que en triés una altra i vaig optar, també per recomanació del pare, per Joc brut.

N’has llegit més?

Sí, una trentena. Durant una època estava quasi obsessionat en comprar i llegir els seus llibres. Em passejava per les llibreries de vell buscant-ne (d'això fa més de 20 anys).

Rafael Vallbona parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia

Rafael Vallbona (Barcelona 1969) és periodista, professor i escriptor

1) Has llegit alguna cosa de Manuel de Pedrolo?

Als anys setanta, amb menys de 20, vaig devorar tot el Pedrolo que em va caure a les mans. Tot. Potser no tot em va interessar, però era l'època de descobrir el món per un forat, i la literatura de Pedrolo feia que aquest forat s'eixamplés, per a un nano de barriada.

Joc brut, Tocats pel foc, Cendra per Martina, Totes les bèsties de càrrega, Acte de violència, Es vessa una sang fàcil, Mossegar-se la cua, Trajecte final, Milions d'ampolles buides, Tocs de bec a Passadena... 

Però El Mecanoscrit sempre el vaig trobar un conte somiatruites i amb poca grapa, massa a la catalana, per ser Pedrolo.