Ricard Ruiz Garzón parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia

Ricard Ruiz Garzón (Barcelona 1973) és professor i escriptor (Ciència Ficció).

Recordes quina va ser la primera obra que vas llegir de Manuel de Pedrolo?

En això sóc poc original: com tota la meva generació, el 'Mecanoscrit' a l'institut, ara deu fer uns trenta anys. Després, pel meu compte, ja va caure d'adolescent i per gust 'Trajecte final'.

N’has llegit més? Quines t’interessen e specialment i per què?

Sí, gairebé tot el que s'ha publicat de ciència-ficció i bona part de la seva obra de gènere negre i fins i tot l'eròtica. La poesia o la novel·la mainstream en canvi, les he tocades poc.

T’interessa la figura intel·lectual de Pedrolo? Què t’atreu o et desagrada més de la seva personalitat d’escriptor compromès/polemista?

M'interessa la seva biografia perquè reflecteix molt bé un esperit lliure en una època que no ho facilitava gens, ans al contrari.
M'agrada molt d'ell que no tingués prejudicis de gènere i que defensés amb convenciment les seves idees, i no m'agrada tant que en algun cas aquestes idees contaminessin textos de ficció, sense tanta ideologia haurien estat millor literatura. No crec que els escriptors millorin quan introdueixen la política en les seves obres de ficció, excepte si és considera política la denúncia social. Però és una observació personal, entenc que es defensi el contrari.

Has agafat algun motiu de l’obra de Pedrolo en la teva obra personal? I si ho has fet, per què?

Acabo d'esciure un conte pedrolià per a la revista Catarsi, en homenatge al relat 'Servei oficial', i a l'obra 'Herba negra', guanyadora del premi Muntaner, el Salvador Macip i jo com a coautors vam fer diferents picades d'ull a Pedrolo en la part final. Em smebla que és oportú homenatjar els autors admirats en un nivell de lectura que satisfagui qui ho vegi i no molesti qui no se n'adoni.

Penses que la narrativa catalana actual seria diferent sense Pedrolo?

Crec que la narrativa de gènere en català li deu sens dubte molt a Pedrolo, és un dels seus màxims referents. I crec que ha ajudatsens dubte a crear generacions de lectors joves amb el massa denostat Mecanoscrit. La seva influència va més enllà, però per a mi només aquests dos fets l'haurien de situar com a punt d'inflexió.

Què penses de les celebracions i centenaris?

Crec que són útils per recuperar autors i obres i per difondre la tradició, però crec que s'han institucionalitzat d'una forma que els fa perdre molta empenta. A cops són oportunitats desaprofitades, tot i que no deixaria de promoure-les. El que m'agradaria és que es fessin d'una manera més oberta a la ciutadania i sense tantes restriccions a l'hora de triar els autors i autores que ho mereixin. Els que s'han fet de forma oficial no coincideixen sovint ni amb el meu canon ni amb el de molta gent, i en canvi hi ha autors que ho mereixen i són sistemàticament oblidats.

NOTA: L'autor va respondre aquesta entrevista el febrer de 2018 per col·laborar en un article que estava escrivint amb motiu de "L'any Pedrolo.