Mercè Masnou parla de Manuel de Pedrolo

Enllaç de la fotografia

Mercè Masnou (Vic 1960), és autora de novel·la juvenil.

Recordes quina va ser la primera obra que vas llegir de Manuel de Pedrolo? Quan va ser?

El Mecanoscrit del segon origen. Va ser l'any que va sortir, el 1974. Jo encara no tenia els 14 anys i em vaig sentir molt identificada amb l'Alba. La meva tirada cap a la Ciència Ficció i la fantasia va agafar nou impuls a partir d'aquí.

N’has llegit més? Quines t’interessen especialment i per què?

Recordo especialment Joc brut, Mossegar-se la cua, Totes les bèsties de càrrega, Cops de bec a Pasadena, Doble o res i els contes de Trajecte final. M'han agradat sempre molt les novel·les policíaques i teníem a casa tota la col·lecció de La cua de Palla que crec que ell va dirigir. I també els relats o novel·les de Ciència Ficció, que en Pedrolo va conrear de tant en tant.

T’interessa la figura intel·lectual de Pedrolo? Què t’atreu o et desagrada més de la seva personalitat d’escriptor compromès/polemista?

Sí que m'interessa, i tant! La part intel·lectual, per suposat, que va fer-lo conrear tots i cadascun dels gèneres literaris, recolzat en una vida plena d'experiències. I m'atrau molt la seva actitud en pro d'un civisme de soca-rel, barrejat amb la seva crítica, no sempre en positiu de l'esdevenir polític de Catalunya i el seu independentisme declarat em semblen molt valents en el temps en què va viure.

Has agafat algun motiu de l’obra de Pedrolo en la teva obra personal? I si ho has fet, per què?

Les meves obres, de moment, estan encaminades cap a la fantasia, amarada de ciència ficció, però miren de tenir un aire de crítica social constructiva que, en certa manera, pot venir de les lectures d'obres de Pedrolo, per què no? Crec que situar en espais i mons de fantasia un mirall del que és el nostre dia a dia, la nostra societat, ens ajuda a entendre-la i a copsar-ne, de vegades, detalls que s’escapen a ull nu.

Penses que la narrativa catalana actual seria diferent sense Pedrolo?

Ens mancaria un fort referent. Si no ho tinc mal entès és l'escriptor català més prolífic de tots els temps, i això dóna per molt. De tota manera penso que molta gent s'ha quedat amb el clixé d'El mecanoscrit del segon origen i ignoren del tot la seva peripècia vital i com a escriptor, així com gran part de la seva obra.

Què penses de les celebracions i centenaris?

Que potser són bons per acostar el públic en general a aquestes figures que de vegades són menystingudes o desconegudes. Crec que és bo que se celebrin i penso que és bo que algú que ho conegui s’esforci en treure’n el bo i millor per a ser ensenyat; el que interessa és fer actes o exposicions que arribin al gran públic, que no es limitin a ser visibles o adreçades a la gent del sector, que ja pot estar, si vol, informada. En el cas de Manuel de Pedrolo crec que és un gran encert i espero veure quins actes es pensen fer per aprofundir jo mateixa en el coneixement de l’obra i de la persona que hi ha darrera d’aquesta gran figura de les lletres catalanes.

NOTA: L'autora va respondre aquesta entrevista el febrer de 2018 per col·laborar en un article que estava escrivint amb motiu de "L'any Pedrolo.