A la manera d'Arquímedes, que deia: "doneu-me un punt de suport i aixecaré el món", el poema de Gabriel Guasch (Valls 1930), diu:
Doneu-me un punt i allargaré una ratlla.
el de fugir i el d'arribar, imprecisos
tant l'un com l'altre; però són camí,
fan de frontera o d'horitzó
perquè, congratulats de somni,
si ens vaga, anem més enllà
a veure quin paisatge clou la vida
(de Descripció del blanc)
