A la manera d'Arquímedes, que deia: "doneu-me un punt de suport i aixecaré el món", el poema de Gabriel Guasch (Valls 1930), diu:
Doneu-me un punt i allargaré una ratlla.
el de fugir i el d'arribar, imprecisos
tant l'un com l'altre; però són camí,
fan de frontera o d'horitzó
perquè, congratulats de somni,
si ens vaga, anem més enllà
a veure quin paisatge clou la vida
(de Descripció del blanc)
L'ambició no és menor: traçar el recorregut vital a partir d'un punt, de la condició de l'ésser. La ratlla conduirà la fugida... però també l'arribada, atrapats en el traç d'aquesta ratlla que dibuixem mentre vivim entre un origen i un destí, atrapats entre la il.lusió d'un horitzó que ens allibera i la frontera que ens reclou...
Optem pel somni, cavalcant la ratlla dels desigs, i, com que segur que ens vaga, anem, anem a veure quin paisatge clou la vida!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada