divendres, 4 de maig de 2012

Aparaula'm: "cassigall"

 -Noia, do'm un cassigall.

El pare havia desmuntat el lateral de la Lambretta i tenia les mans brutes de pols i d'aquell greix fosc que rodeja els motors. La mare sabia que aquell drap no tindria retorn i buscava alguna cosa que ja no hagués de fer servir a la panera de la roba vella. El cassigall encara seria útil unes quantes vegades més abans de llençar-lo. Era un temps en què tot s'aprofitava.

Mai no he fet servir aquesta paraula sinó amb el pare, i no he sentit que ningú al meu voltant la digués. Ell sí, i el padrí i la iaia, que venien de Vallbona de les Monges i Sant Martí de Maldà. Era un temps en què fins i tot un drap inútil podia tenir el seu sentit de ser.

Vaig veure la invitació al bloc d'en Víctor Pàmies per participar a APARAULA'M, una celebració de l'Institut d'Estudis Catalans. Aquesta és la meva paraula.

5 comentaris:

  1. Bonica paraula i pel que sembla molt entranyable.

    Jo faig servir un parrac al poble i un drap vell a ciutat.

    ResponElimina
  2. Cassigall, molt bonica! Gràcies per compartir-la!

    ResponElimina
  3. Pronuncia curiosa, senzilla utilitat. Meravellosa paraula!

    ResponElimina
  4. Felicitar-te pel teu blog DEL LLIBRE ALS DITS, DELS DITS A LLIBRE. Sóc Carles Valls de Printcolor www.printcolorweb.com impremta especialista en llibres. Hem llançat una Promoció als bloggers i els hi regalem un llibre de tapa dura. Podria ser un llibre sobre el teu blog o d’un altre contingut.

    Et passo un enllaç amb la informació de la promoció bloguera:
    http://www.printcolorweb.com/spa/item/libroblogueros.html
    T’interessaria? Tens alguna altra proposta?

    Carles Valls (cvallsca@gmail.com)

    ResponElimina