"Afectes", de Gabriel Guasch

Si algú no coneix encara la poesia de Gabriel Guasch, aquest és un bon motiu per entrar-hi. Des d'aquú podrem endinsar-nos a poc a poc, en les distàncies curtes, en la resta de poemaris publicats de l'autor, que podrem anar enllaçant amb la mateixa sezillesa del qui recull fulles i les ensaca al final de la tardor... sempre hi ha aquella fulla nova per recollir, sempre hi ha el desfici de fer una passa més, i l'espai s'eixampla de mica en mica, i de sobte ens adonem que hem caminat fins molt lluny i no sabríem dir com és que ens hi han portat les nostres passes.

Si algú ja coneix en Gabriel Guasch trobarà en aquest poemari la bellesa quieta i rara de les seves paraules, la senzillesa d'allo que sabem i compartim, dit d'aquesta manera tan planera i alhora tan poc freqüent.

"Afectes" inicia el seu recorregut buscant un marc, un espai de l'afecte, amb la mirada atenta en els detalls, si voleu superflus, on s'aturen les vides. El poble, els carrers, la casa buida, el fum i la gent, les formes modernes de viure que han substituït arreu els vells recursos del passat i, al parc, el detall que ens parla de l'anar i venir de les estacions:

L'hivern deixa fred com pols d'esborrador

al banc buit del racó.

Aquest és l'indret dels afectes, un indret de mirades i gestos, de voluntat, de traces.

Sempre he estimat el pas de les petjades

pel pes que deixen,

pel buit que diu l'absència

i pel viatge que conten.

Afectes fets de gestos que empenyen el dia a dia des de l'inici fins a la fi dels dies. Quan l'inici és com esperar l'autobús que ens durà a fer un recorregut vital del qual sempre imaginem poder desdir-nos, però del qual el poeta ens avisa serenament que no podrem tornar.

Si un dia, lluny d'avui ho recordem,

veurem que no hi ha hagut mai cap tornada.

Però com en tots els poemaris de Gabriel Guasch, l'home moral, aquell que és capaç de trobar les imatges justes en els petits detalls quotidians, deixa pas a l'home cívic.

Encara ho crec:

el present proposa,

traspassa les portes

i el descampat

mostra, senzill, el vol

on cal deixar senyal

d'haver passat.

De manera que el poemari busca, en un darrer apartat, el compromís de l'home fet poble i del poble al món. D'actualitat rabiosa i de profunditat corprenedora són els poemes on la mirada es posa en Europa, on no sabem si som germans, fills o convidats. Afectes, una recomanació que no sabria dir-vos exactament, perquè la paraula justa és la del poeta.