dilluns, 28 de maig del 2012

Avel·lí Artís Gener, "Tísner", 100 anys.

Els gossos d'Acteó.

El dia de sant Jordi de 1983 en Tísner i jo vam anar tot el dia amunt i avall, de la mà d'Edicions 62, signant llibres. Aleshores ja érem amics. Potser per això, amb aquella generositat desmesurada (sempre donava molt més del que rebia), em va estampar aquesta dedicatòria a "Els gossos d'Acteó": "A la Margarida Aritzeta, amb una devoció que no necessita exageració, ni ditirambe". Jo aleshores era una aprenent, que escoltava fascinada com aquell home m'explicava amb molta ironia i gens de fúria que l'editorial li havia canviat el nom del mite ("Acteon" sona castellà, li van dir) i li havia escapçat sensiblement la novel.la (on va, home de Déu, a escriure tantes pàgines!!!), i era jo qui s'enfadava.

divendres, 4 de maig del 2012

Aparaula'm: "cassigall"

 -Noia, do'm un cassigall.

El pare havia desmuntat el lateral de la Lambretta i tenia les mans brutes de pols i d'aquell greix fosc que rodeja els motors. La mare sabia que aquell drap no tindria retorn i buscava alguna cosa que ja no hagués de fer servir a la panera de la roba vella. El cassigall encara seria útil unes quantes vegades més abans de llençar-lo. Era un temps en què tot s'aprofitava.

Mai no he fet servir aquesta paraula sinó amb el pare, i no he sentit que ningú al meu voltant la digués. Ell sí, i el padrí i la iaia, que venien de Vallbona de les Monges i Sant Martí de Maldà. Era un temps en què fins i tot un drap inútil podia tenir el seu sentit de ser.

Vaig veure la invitació al bloc d'en Víctor Pàmies per participar a APARAULA'M, una celebració de l'Institut d'Estudis Catalans. Aquesta és la meva paraula.